En memòria del Papa Juls de 2angtraït

En memòria del Papa Juls de 2angtraït

divendres, 11 de març del 2022




Treu-te la samarreta, que suaràs.

Ahahaha....ahahaha....ahahaha....!!













Forfé multi-esquiades. 

Ahahaha....ahahaha....ahahaha....!!


                                                                                  En memòria del Papa Juls de 2angtraït

                                                                                    Ahahaha....ahahaha....ahahaha....!!

dimecres, 27 de gener del 2016

Per la forma de caminar,diríem que és el David. Ahahaha....ahahaha....ahahaha....!!

                           Esquiada amb el Diego,l'Àlex,i els Javis Fixacions a 30 Quilos!!


                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!

  Ei,pipol!!! 
 Ha sigut aquest dissabte disset de febrer del 2007,sabent que fins diumenge no nevaria.
Que m'he dit de pujar a esquiar. 
Amb tot preparat i sortint sobrat de temps cap a l'estació de Canovelles,comprant el bitllet i ja a dalt del tren.
M'he tingut de quedar dret fins a l'estació de Vic. 
Ja a Ribes i agafat el cremallera,la sorpresa ha sigut de tothom de trobar-nos amb uns companys de classe. 
On ja arribats els he indicat on s'havia de canviar el bitllet del tren pel forfé,i a on feien el lloguer del material. 
Aquesta vegada tornant a anar amb els Rossignol i les botes de mon pare.
Ha sigut amb aquestes posades i començant a baixar que les molt "putes" se m'han trencat!!

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!

Total,anant a buscar unes botes de recanvi.
Ja a les pistes altra vagada,he vist que no acabava d'anar massa bé. 
On fent caigudes tontes,com que nevava i a més a més ja hi havia un bon gruix de neu pols. 
Ha estat quan he acabat xop!! 
Passant-me altre vegada perquè em graduessin les fixaccions,ja que les botes eren un pèl petites. 
Ha sigut baixant altra vegada i anant caient cada dos per tres degut a que no veia res i l'estat de la neu no era el millor. 
Ja cansat que no podia més,ha sigut quan he clavat els esquís en creu perquè em vinguessin a buscar amb la moto. 
On passant el temps i explicant a la gent que passava que avisés abaix que em vinguessin a recollir. Recordo trobar amb una anglèsa que li vaig dir que estava "tired" i que "help-me".

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

Passant el temps i veient que ningú feia cas. 
Recuperant quelcom de forces,vaig intentar de calçar-me com vaig poder els esquís,ja que tot era neu primavera i n'hi havia dos pams com a mínim!! 
Ja calçat i baixant amb prudència el tros de la Pala Bèstia. 
Va ser quan em vaig fotre de "lloros" altra vegada perquè se'm va sortir un esquí. 
I vinga menjar neu!! 

                                                    Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

 Acabant de baixar fent corbes llargues com em va dir que fes el Ivan Bobé. 
Ja arribat abaix,vaig anar a que em collessin els esquís. 
Ja que quan vaig entrar i em van veure les fixacions de davant,les tenia al número trenta. 
Que vol dir que peso trenta Quilos!! 

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

Ja graduat als seixanta-setanta quilos,vaig tornar a esquiar sense caure tant, i amb els esquís enganxats a les botes. 
Això sí,recordo una caiguda forta,on vaig perdre un esquí.I finalment vaig anar a descalçar-me els esquís per anar a dinar sense massa gana,però amb un mal de cames que no m'aguantava.

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

Dinant els macarrons i la botifarra que m'havia preparat,vaig fer temps fins les tres per tornar a esquiar.
Recuperant quelcom de forces,vaig tornar a les pistes.
On no veient res perquè no feia massa sol,procurant de no caure,vaig tindre més caigudes. 
On fent-me mal l'espatlla de les caigudes del matí,i començant a culejar bastant.
Controlant l'hora pel campanar de allà Núria,em vaig dir de plegar perquè ja no podia més. 
Estava KO.
Les cames ja ni me les notava. 

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

 Plegant veles com vaig poder,i retrobant els companys de classe.
Va ser quan vàrem agafar al cremallera. 
On arribant a Ribes amb el tren a la via,va ser un córrer encara més. 
On una mica més i en vés d'anar direcció Barna,agafem el que va a la Tour de Querol.

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!

                                                                    Sort!!!!!!!


 

dijous, 15 d’octubre del 2015

Fixacions a 30 Quilos!! Esquiada amb el Diego,l'Àlex,i els Javis 17/02/2007

                                            Esquiada amb el Diego,l'Àlex,i els Javis

                                                         Fixacions a 30 Quilos!!

                                       Per la forma de caminar,diríem que és el David

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!


  Ei,pipol!!!
 Ha sigut aquest dissabte disset de febrer del 2007,sabent que fins diumenge no nevaria,que m'he dit de pujar a esquiar. 
Amb tot preparat i sortint sobrat de temps cap a l'estació de Canovelles,comprant el bitllet i ja a dalt del tren,m'he tingut de quedar dret fins a l'estació de Vic. 
Ja a Ribes i agafat el cremallera,la sorpresa ha sigut de tothom de trobar-me amb uns companys de classe,on ja arribats els he indicat on s'havia de canviar el bitllet del tren pel forfé,i a on feien el lloguer del material. 
Aquesta vegada tornant a anar amb els Rossignol i les botes de mon pare,ha sigut amb aquestes posades i començant a baixar que les molt "putes" se m'han trencat!! 

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

Total,anant a buscar unes botes de recanvi,ja a les pistes altra vagada he vist que no acabava d'anar massa bé.
On fent caigudes tontes,com que nevava i a més a més ja hi havia un bon gruix de neu pols,ha estat quan he acabat xop!! 
Passant-me altre vegada perquè em graduessin les fixaccions,ja que les botes eren un pèl petites,ha sigut baixant altra vegada i anant caient cada dos per tres degut a que no veia res i l'estat de la neu no era el millor.
Ja cansat que no podia més,ha sigut quan he clavat els esquís en creu perquè em vinguessin a buscar amb la moto,on passant el temps i explicant a la gent que passava que avisés abaix que em vinguessin a recollir. 
Recordo trobar amb una anglèsa que li vaig dir que estava "tired" i que "help-me".

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!

 Passant el temps i veient que ningú feia cas,recuperant una mica de forces,vaig intentar de calçar-me com vaig poder els esquís,ja que tot era neu primavera i n'hi havia dos pams com a mínim!! 
Ja calçat i baixant amb prudència el tros de la Pala Bèstia,va ser quan em vaig fotre de "lloros" altra vegada perquè se'm va sortir un esquí.
I vinga menjar neu!! 

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

Acabant de baixar fent corbes llargues com em va dir que fes el Ivan Bobé,ja arribat abaix vaig anar a que em collessin els esquís.
Ja que quan vaig entrar i em van veure les fixacions de davant,les tenia al número trenta,que vol dir que peso trenta Quilos!! 

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!

 Ja graduat als seixanta-setanta quilos,vaig tornar a esquiar sense caure tant i amb els esquís enganxats a les botes.
Això sí,recordo una caiguda forta,on vaig perdre un esquí,i finalment vaig anar a descalçar-me els esquís per anar a dinar sense massa gana,però amb un mal de cames que no m'aguantava.

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

Dinant els macarrons i la botifarra que m'havia preparat,vaig fer temps fins les tres per tornar a esquiar.
Recuperant quelcom de forces,vaig tornar a les pistes.
On no veient res perquè no feia massa sol,procurant de no caure,vaig tindre més caigudes.
On fent-me mal l'espatlla de les caigudes del matí,i començant a culejar bastant,controlant l'hora pel campanar de allà Núria,em vaig dir de plegar perquè ja no podia més.
Estava KO,les cames ja ni me les notava. 

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!

Plegant veles com vaig poder,i retrobant els companys de classe,va ser quan vàrem agafar al cremallera, on arribant a Ribes amb el tren a la via,va ser un córrer encara més.
On una mica més i en vés d'anar direcció Barna,agafem el que va a la Tour de Querol.

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!

                                                                   Sort!!!!!!!